Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

obertura

f. [LC] [AD] Acció d'obrir o d'obrir-se; l'efecte. L'obertura d'una caixa. L'obertura d'un canal de comunicació. L'obertura d'un testament. L'obertura d'una sessió. Sessió d'obertura. L'obertura del diafragma.
[SP] obertura de la caça Començament del temps en què la caça és permesa.
f. [MU] Peça d'orquestra posada al començament d'una suite, d'una òpera, d'un drama líric. L'obertura d'Els mestres cantaires de Nuremberg.
f. [JE] En el joc d'escacs, conjunt de jugades inicials que generalment defineixen la tàctica de cada jugador.
f. [FL] Constituent d'una síl·laba que precedeix el nucli.
f. [PO] [SO] Acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics. Finalment, el Govern va anunciar un règim d'obertura.
f. [LC] [AQ] Solució de continuïtat que permet l'entrada, espai obert en un mur, en un sostre, etc. L'obertura d'una cova. En aquesta cambra hi ha massa obertures.
[FIF] obertura d'un circuit Interrupció d'un circuit elèctric pel qual circula un determinat corrent elèctric.
f. [MT] Grau de divergència dels costats d'un angle, d'un compàs, etc.
f. [FL] Grau de separació entre els òrgans de la cavitat oral durant l'emissió d'un so articulat, generalment vocàlic.
f. [FIF] Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l'objecte, penetren en un instrument òptic.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions